La teràpia narrativa, molt més que un model de treball psicoterapèutic

T’has preguntat mai qué és la teràpia narrativa?. Molts cops quan alguna persona ens consulta, sigui per una sessió de teràpia o por assessorament professional, acostumem a compartir com treballem. Altres vegades, això passa al llarg de les converses.

Així vam tenir la idea de dedicar aquest i altres post del blog a introduir alguns fonaments del que per a nosaltres és o no és la teràpia narrativa. Es a dir, la Nostra visió de les pràctiques narratives.

En aquesta ocassió, i sent aquest el primer post sobre el tema, us volem presentar que és la teràpia narrativa de forma molt ntroductòria. Esperem que us sembli interesant. I no dubteu a demanar-nos més nformació.à

La teràpia narrativa de Michael White y David Epston s’origina als anys 80 a Adelaida, Australia, pel primer, i a Auckland, Nova Zelanda, pel  segon.

És un model terapèutic amb una història connectada amb la teràpia familiar i les seves pràctiques. La teràpia narrativa reposa al post-modernisme i es projecta en les pràctiques col·laboratives comunitàries. 

La teràpia narrativa NO té relació directa amb la literatura; les persones que van per ser ajudades a través de les idees narratives no necesitarn escriure cartes o documents. 

Llavors, Perquè es diu teràpia Narrativa?

Aquesta forma de teràpia proposa que el coneixement i la identitat personal es construeix a través de les històries i relats que es van construint al llarg de la vida.Aquesta mirada posa molt d’énfasi en la interacció amb l’altra persona.

Ens construïm a través de les històries

Donem significat a les nostres experiències a través de les històries que escoltem de nosaltres. Li donem nous significats a les nostres històries  cada cop que les contem.

Però que és una història?

Una història o un relat té a veure amb una serie d’esdeveniments que estan relacionats a través d’una seqüència temporal i els quals estan d’acord amb un argument determinat.

La interpretació de tot esdeveniment està determinat per la forma en que aquest encaixa dins d’unes pautes conegudes.

Modelem la nostra vida d’acord a la història que creem. I creem significats quan ens describim a nosaltres mateixos en la experiència viscuda.  Aquest relat ens permet donar-li coherència i organització a aquesta.

Les persones organitzen les seves vides al voltant de la narració que fan sobre elles.

Si la narració predominant té a veure amb un problema, la persona organizarà la seva  vida al voltant d’aquest.

Les pràctiques narratives intenten modificar la situació de la persona, modificant les narracions que d’ella se’n fa.

.

El relat configura la nostra identitat

Quan jo elegeixo uns determinats esdeveniments ho faig confirmant la visió que tinc de mí mateix.

Per exemple, Quan uns pares defineixen als seu fill/a amb l’etiqueta d’impulsiu.I aqueslla tarda van a una festa d’anniversari. La tarda va bé. Tots es diverteixen però de cop al nen/na  vol un suc i li acaba caient o perd en un dels Jocs i acaba empenyent a un altre nen. Els pares decideixen marxar de la festa. Com Creus que finalment li acabaran explicant a la psicòloga sobre la festa? S’hauran quedat amb el que va passar durant  tota la tarda? o únicam,ent amb el final?

La teràpia narrativa  ens diu que els relats amb els quals donem sentit a la Nostra experència estàn influenciats per factors culturals i socials.

Un altre pilar de la teràpia narrativa és que veu a les persones separades dels “seus” problemes. La persona és la persona i el problema és el problema. Quantes vegades hem sentit el problema? Sòc despistada, sòc aburrit, sòc vergonyosa, sòc ansiosa,…

EL PROBLEMA ÉS EL PROBLEMA, LA PERSONA MAI ÉS EL PROBLEMA

A teràpia narrativa parlem de tenir una realació amb el problema, de vegades nosaltres podem influenciar al problema i d’altres el problema sembla  que ens domina.

A la teràpia narrativa al procés de separar a la persona del problema se l’anomena externalització. La externalizació és en realitat un gir llingüístic. Es a dir, Llingüísticament desdenvolupem construccions  en les quals el problema es troba fora de la persona (externalitzant) en lloc de dins d’ella (internalitzant) o entre els membres de la familia (relacional).

El professional que treballa des de la teràpia narrativa sigui aquest psicòleg, metge, treballador social o terapèuta que veu a les persones separades dels seus problemes ajudarà a apoderar-les. Les persones pendran les seves decisions i podràn canviar la seva relació amb el problema pel qual consulten al professional. 

 T’agradaria saber més sobre la teràpia narrativa i de com treballem ?

Pregunta’ns aquí i no deixis de seguir-nos perquè tenim molt que explicar!